Kassandra està ací. Amb nosaltres. No parla la nostra llengua, però té nocions d’anglés suficients per fer-se entendre. Va nàixer amb un cos masculí, però va transformar el seu aspecte per ser la xica que és. En acabar la guerra, Agamèmnon se la va endur com a esclava a Europa. Ara viu exiliada del seu país. Sobreviu oferint el seu cos a desconeguts. La seua història no és exactament com la narraren Èsquil i Eurípides fa milers d’anys. A través d’un anglés precari, Kassandra, una treballadora sexual migrant, comparteix amb el públic les facetes més tràgiques de l’existència: des de ser una princesa segrestada i convertida en prostituta fins a enfrontar-se a la discriminació de gènere per transformar-se de xic a xica. El que s’entén, en primer lloc, és la seua figura, la Cassandra de la mitologia, condemnada per Apol·lo a no ser creguda malgrat el seu do de la profecia, burlada pels seus contemporanis i presentada com a boja per la tradició grega. Tanmateix, tot això és una mentida. Hui, Kassandra està a l’escenari, ací, davant de nosaltres, per deixar les coses clares. La seua veritat. Víctima de totes les guerres passades i presents, una princesa segrestada i convertida en prostituta per necessitat, una migrant que sobreviu venent el seu cos i cigarretes. Un xic que es va convertir en una xica, per a gran pesar de la seua família reial. En el poc temps que se li dona a l’escenari i a la Terra, Kassandra no té una altra raó per existir que la d’explicar el seu viatge des de la Troia històrica fins a les nostres ciutats contemporànies. Malgrat tot, cap tristesa no l’abruma, cap penediment. Ni les seues desgràcies passades ni el seu destí, que sap que és fatal, minven la seua fe en la idea que demà serà millor que hui. En paraules del personatge: Life is a tragedy but… Bugs Bunny!

Toni Agustí, amb qui a Societat Sardina/Toné-Franché (SS/T-F) ja hem col·laborat en l’exitosaVERSIÓ, s’enfronta al repte d’interpretar i dirigir l’espectacle. Toni és artista associat a SS/T-Fdes d’aquest primer projecte i està treballant en altres espectacles amb la mateixa companyia.

Amparo Fernández, actriu de reconegut prestigi en el teatre, el cinema i la televisió, encarna elrepte de donar vida al personatge de Kassandra. Premi de la crítica de Barcelona a la millor actriude la temporada 2008.

Ximo Solano, alma mater i productor de SS/T-F, compta amb més de trenta anys d’experiènciaen la producció i direcció tant de teatre com de cinema i òpera en països com Espanya, França,Itàlia o els Estats Units.

Blanca Anyón és l’escenògrafa i dissenyadora de vestuari. Una de les creadores mésreconegudes a nivell internacional, amb treballs al MET (Metropolitan Opera de Nova York),Staatsoper de Berlín, CDN de Madrid i molts altres.

Marc Gonzalo està a càrrec de la il·luminació. Col·laborador habitual de Toni Agustí en altrescreacions i il·luminador de reconegut prestigi arreu del món en els àmbits del teatre i l’òpera.

Marina Alegre, ajudant de direcció, és una actriu que es posiciona darrere l’escenari.Emprenedora en diferents projectes de companyia, s’ha fet imprescindible en els escenarisvalencians en els últims temps.

Adolfo Fernández, col·laborador habitual de Toni Agustí en diferents projectes com la celebradaposada en escena de Insomni, Passat Demà o La senyoreta Júlia.

Maria Almudéver, col·laboradora en diferents projectes de SS/T-F i de Toni Agustí en la creacióde vestuari.

KASSANDRA Està escrita en un anglés precari, el dels migrants de la nostra era globalitzada. Als països angloparlants l’anomenen»broken English». I, encara que l’obra no requereix traducció, tant per al personatge com per a l’autor, aquest llenguatge universal és el queels uneix: instint de supervivència per al personatge «que està escrit» i instint literari per al dramaturg «que escriu».A la peça es parla des d’una impostura en el llenguatge que utilitza l’autor per mostrar-se en la pell de la seua creació, apartir del trauma de la migració i el desarrelament. Així, les habilitats lingüístiques d’ambdós (personatge/autor) es fonen en lanecessitat de subsistir en un nou context que no és el seu.Per al públic, serà el llenguatge del compartir i de l’empatia, que fa possible tot això i que supera tots els obstacleslingüístics.Aquest «broken English», amb el qual Kassandra parla al públic, és l’idioma universal i salvavides que permet al personatge comunicar-se amb qualsevol persona en qualsevol lloc del món. Amb qualsevol públic.»You are my friend,» repeteix una vegada i una altra Kassandra.Un altre aspecte important a destacar en relació amb la forma de la proposta té a veure amb la ruptura de la quarta paret des del començament. Cercant un «aquí i ara» absolut, Kassandra parla directament al públic, sense necessitatd’explicació o justificació. Simplement per l’evidència de compartir un temps i un espai amb l’altre.Un dispositiu clàssic i contemporani alhora, que permet al personatge establir una relació íntima i confidencial. Unarelació d’amistat. De fraternitat. Una unió que converteix el públic no sols en espectador convencional, sinó també en confident, aliat,còmplice i amic.

SERGIO BLANCO

Montevideo, 1971. Dramaturg i director teatral franco-uruguaià. Va viure la infantesa i l’adolescència a Montevideo i actualment resideix a París. Després d’estudiar Filologia Clàssica, va decidir dedicar-se plenament a l’escriptura i a la direcció teatral. Les seues obres han estat reconegudes en diverses ocasions amb prestigiosos guardons, com el Premi Nacional de Dramatúrgia de l’Uruguai, el premi de Dramatúrgia de la Intendència de Montevideo, el premi del Fondo Nacional de Teatro, el Premi Florencio al millor Dramaturg, el premi Internacional Casa de las Américas i el Theatre Awards al millor text a Grècia. El 2017 i el 2020, les seues obres Tebas Land i La ira de Narciso reben el prestigiós premi britànic Award Off West End a Londres. Entre els seus títols més destacats es troben Slaughter, .45’, Kiev, Barbàrie, Kassandra, El salt de Darwin, Tebas Land, Òstia, La ira de Narciso, El bram del Düsseldorf, Quan passes sobre la meua tomba, Tràfic i Zoo. Les seues obres han estat estrenades a l’Uruguai, l’Argentina, Xile, el Brasil, el Paraguai, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Cuba, Costa Rica, Bolívia, el Perú, els Estats Units, França, Espanya, el Regne Unit, Alemanya, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Suïssa, Letònia, Bèlgica, Turquia, l’Índia, el Japó i Austràlia. La majoria han estat traduïdes a l’anglés, francès, català, alemany, portuguès, italià, grec, turc, japonès, hindi, hebreu, farsi, àrab, neerlandès, suec i noruec.

València, 1979. Actor, dramaturg i director teatral. Com a actor de teatre, ha participat en produccions com Platonov del Centro Dramático Nacional, La gavina, Tres barrets de copa o Valenciana de l’Institut Valencià de Cultura, així com en companyies com Teatre Micalet, La Pavana o Pérez&Disla, entre altres. En televisió, ha treballat en sèries com Autoindefinits i Socarrats d’Albena Produccions, i Velvet Col·lecció i Tiempos de Guerra de Bambú Producciones per a Atresplayer. El 2021 rep el premi al millor actor del Sindicat d’Actors de València per la pel·lícula La última cena. En l’àmbit de l’escriptura i la direcció, el 2017 escriu, dirigeix i interpreta el seu primer projecte personal, Código Penar. També aquell any estrena 5 Lobitos, on, a més de dirigir, compon la dramatúrgia juntament amb Ana de Vera i José Andrés López. El 2018 rep una beca de l’Institut Valencià de Cultura per desenvolupar el projecte d’escriptura teatral Porno África. Aquell mateix any, coescriu i codirigeix amb María Sánchez el film experimental La última cena, estrenat a la Mostra de València i premiat al festival Rizoma de Madrid. El 2020 dirigeix La Sort, de Juli Disla, una peça docuteatral sobre l’adopció en parelles homoparentals. El 2021 escriu, dirigeix i protagonitza Passat_Demà. El 2022 estrena Versió, obra que també escriu, dirigeix i protagonitza. El 2023 estrena Insomni, nits d’estiu, una adaptació lliure de Somni d’una nit d’estiu que li ha valgut una nominació als Premis IVC com a millor director d’escena.